La gota freda

Si de gota freda parlem, a la comarca de la Marina Alta ja les coneixem i patim. L'última els dies 12 i 13 d'octubre de 2007 a Beniarbeig, Els Poblets i El Verger, pel desbordament del riu Girona, després d'una precipitació superior a 400 mm.

A Benissa es van produir infinitat d'afonaments de marges, i Calp va resultar inundat a conseqüència del desbordament del barranc del Quisi.

La gota freda és un fenomen meteorològic típic del Mediterrani, per això hi ha registrats diversos episodis de gota freda en la franja mediterrània de la península:

A l'octubre de l'any 1957 la inundació de València pel desbordament del riu Túria. Encara que no confirmat, es diu que el dia 2 d'octubre de 1957, en Xàbia es registrà una precipitació de 817 mm.

Al setembre de l'any 1962 inundacions a Barcelona, per desbordament dels rius Llobregat i Besos i a Castelló per desbordament de la Rambla de la Viuda.
A l'octubre de l'any 1982, s'afona la paret del pantà de Tous, en el llit del riu Xúquer, inundant la comarca de La Ribera.
Al novembre de l'any 1987, amb un registre de 500 mm, la comarca afectada va estar la de la Safor. El registre de 817 mm de precipitació es va donar a Oliva, sent aquest el rècord de precipitació màxima.
A l'octubre del 2000, amb una precipitació de 600 mm, van estar afectats Castelló i el nord de València, amb desbordaments dels rius Palància, Veo i Millars.

La gota freda es produeix pel contrast tèrmic entre la temperatura de l'aigua del mar Mediterrani després de l'estiu, i l'entrada de bosses d'aire fred a l'atmosfera. L'aire calent que hi ha al Mediterrani, en ser més lleuger, ascendeix ràpidament, i es forma una gran borrasca, si en aqueix moment bufa el vent de llevant, que aporta més humitat, la borrasca es desplaça cap a terra i en refredar-se l'aire es produeix el fenomen. En la Marina Alta, les muntanyes de l'interior produeixen l'efecte barrera, per la qual cosa la descàrrega de pluja es produeix relativament prop del mar.

A més, dels danys per inundacions, la gota freda, generalment, ve acompanyada de vents que poden arribar a 150 km/h, causant danys a l'interior del territori, com ara caigudes d'arbres i desperfectes en els habitatges. Al mar es produeix un fort temporal que destrueix les platges, passejos marítims i les embarcacions dels ports.

La pluja mansa, la que cala al terreny a poc a poc, aqueixa que diuen els llauradors “que fa saó”, en la nostra comarca sol produir-se poc. Comptem amb episodis de pluges a la tardor, entre els mesos de setembre a novembre i a la primavera, entre els mesos de febrer a maig, tals episodis solen ser de pocs dies i de precipitacions concentrades.

Les pluges produïdes pels temporals de llevant, solen ser molt abundants a les capçaleres dels rius Gorgos i Girona, i en la conca d'aqueixos rius és on es troben els pous que subministren la nostra població. La porositat del terreny fa que la recarrega dels aqüífers siga ràpida i espectacular, si es dóna el fenomen de gota freda. La pluja mansa, no “fa saó”, en el cas de la recarrega de l'aqüífer, ja que és, com hem dit, escassa en la nostra comarca. Per l'anterior, l'escassetat prolongada en diversos anys d'episodis de fortes pluges, semblants a gota freda, solen produir una baixada important del nivell als aqüífers, el que anomenem època de sequera.

DESPRÉS DE LA PLUJA

Després de la pluja:

sols en els núvols i en els rierols,

dolços d'ametles i d'avellanes,

mel de dàtils i un pa calent.

Després de la pluja:

ma mare, els meus germans

i la nostra casa de fang,

els nostres coloms blancs.

Després de la pluja:

arcs colorits de pau,

sense armes, sense president.