Una gota solidària de cada un, és un riu d'ajuda per a tots.
La terra és única no sols en el nostre Sistema Solar, sinó en l'univers accessible.
Com més s'investiga, més s'entén que hem d'utilitzar les riqueses de la terra sense perdre els recursos existents i sense trastornar l'equilibri dinàmic del sistema que ens sosté a tots.
Hemos recibido su solicitud. Recibirá noticias en el correo especificado.
Muchas gracias.
En la partida del Collao i a una altitud de 300 metres sobre el nivell del mar, aprofitant el vent i la brisa del mar, a mitjan segle XIX ( 1850, segons consta gravat a la pedra) es van construir quatre molins de vent, dels quals en l'actualitat queden tres, més o menys conservats.
Els molins van sorgir com a ferramenta fonamental per a moldre el blat, producte que a mitjan segle XIX començava a industrialitzar-se i a adquirir importància junt el raïm pansa. A finals de segle perden la seua funció, a causa de l'aparició d'altres sistemes d'energia i la reducció en la producció de blat a la comarca.
Els molins del Collao tenen planta circular i torre lleugerament troncocònica. Estan formats per un gruixut mur de carreuat d'un metre, encara que disminueix lleugerament amb l'altura. La seua altura és de 7,30 metres i el diàmetre és de 7,00 metres. Tenien una porta d'accés a la planta baixa, un pis intermedi que descansava sobre bigues de fusta i un pis superior que descansa sobre una volta de maçoneria. L'accés als pisos era mitjançant una escala adossada al mur i situada a la dreta de la porta.
La planta baixa s'usava com a magatzem, recollint-se la farina mòlta que descendia del pis superior a través d'un conducte. La planta intermèdia servia d'habitació del moliner i magatzem de ferramentes. Al pis superior es trobava el mecanisme en què s'usava la fusta, el ferro, dotat d'un mola de pedra. En aquesta planta havia fins a quatre finestres dirigides cap als quatre vents. El molí estava rematat per una coberta troncocònica de carcassa de fusta i cobert de fibres vegetals o planxes de fusta.
L'any 1968, es construeix al Collao un dipòsit d'aigua per a albergar la provinent del pou Camí Sanet de Benidoleig, del qual l'Ajuntament de Benissa havia adquirit accions per a subministrament d'aigua a la població. Amb posterioritat, en les dècades dels 70 i dels 90, es van construir dos dipòsits més. Durant aquestes obres els molins es van usar com a magatzem de ciment, per la qual cosa foren restaurats en part.
A partir de 1969, el Collao adquireix per tant un altre ús, de la mòlta del blat es passa a subministrar aigua potable a la població de Benissa, aconseguint la suficient pressió en guanyar altura.
L'espai ocupat pels dipòsits d'aigua potable, es troba tancat, complint la normativa sanitària, dins de la tanca han quedat dos molins, el tercer es troba a l'exterior i és de propietat privada.
La visita als mateixos és possible concertant cita en el Servei Municipal d'Aigües Potables i es realitzaria els dissabtes pel matí.
Recreación ideal de un molino de viento de la Marina Alta.
Acta compra acciones pozo Camí Sanet, 29-04-1964
Acta Municipalización del Servicio de Aguas Potables, 05-05-1966
Boletín Oficial del Estado, 26/11/1966
Periódico Las Provincias, 28/02/1967
Periódico Información, 27/07/1968
Acta pleno aceptación aval ciudadanos Benissa, 05-08-1968
Acta compra acciones pozo Camí Sanet, 29/04/1964
Periódico ABC, 11/12/1989
Periódico Información, 10/07/2001
Castellano 
Valencià 
Deutsch 
English (UK) 