Galería de fotos

Bases de datos

AJUNTAMENT DE BENISSA 

SERVEI MUNICIPAL D´AIGÜES POTABLES

 

DADES BÀSIQUES

Actualitzades el dia 14/03/2014

Municipi BENISSA
Província ALACANT
Comarca MARINA ALTA
Habitants

13.932

Habitants estimats a  l'estiu 23.378
Terme Municipal 60,7 Km2
Ajuntament PLAÇA DEL PORTAL, 1
CIF A-0304100-A
Pàgina d´Internet http://www.ayto-benissa.com/
Gestió del Servei d'Aigua Potable MUNICIPAL, AMB MONOPOLI I GESTIÓ DIRECTA.
Regidoria REGIDORIA DELEGADA DEL CICLE HÍDRIC
Regidor FRANCISCO MONTAGUD CABRERA
Oficines del ServEi Municipal d'Aigües CARRER COSTERA DEL POVIL, S/N
Telèfon 24 hores 639 13 57 89  Extensió   236/237
Fax 965 73 28 40
Correu electrònic

Aquesta adreça de correu-e està protegida dels robots de spam.Necessites Javascript habilitat per veure-la.

Pàgina d´Internet www.aiguesdebenissa.com
Any d'inici del Servei d'Aigües 1.969
Número de Registre Sanitari Industrial 27/00215/A
Número d'usuaris tipus domèstic 9.337
Número d'usuaris tipus industrial 122
Consums mensuals i mitjana diària Veure més ...
Consums registrats (volum)  -  bimestral Veure més ...
Concessió Confederació Hidrogràfica del Xúquer 2005CP0016
Procedència de l'aigua BENIGEMBLA, BENIDOLEIG Y BENISSA
Captació de l'aigua SUBTERRÀNIA
Pou San Antonio Veure més ...
Pou Manuel Torres Veure més ...
Pou Corralet Veure més ...
Pou Cami Sanet Veure més ...
Pou Canor Veure més ...
Nivell dels pous 50%
Capacitat d'emmagatzematge 20.000 m3
Capacitat dipòsit Salvador Ivars - Collao 2.500 m3
Capacitat dipòsit Ibiza - Collao 5.000 m3
Capacitat dipòsit Europa - Collao 10.000 m3
Capacitat dipòsit regulador de Benimarco 2.500 m3
Tractament aplicat a l'aigua CLORO GAS  ó   HIPOCLORIT
Anàlisi Veure més ...
Duresa de l'aigua 17,07 ºF
Cota dels dipòsits del Collao 307,20 METRES SOBRE EL NIVELL DEL MAR
Cota del dipòsit de Benimarco 250,32 METRES SOBRE EL NIVELL DEL MAR
Funcionament de la xarxa d'aigües PER GRAVETAT
Xarxa de canonades 260 Km
Materials de les canonades FIBROCIMENT, FUNDICIÓ, ACER, POLIETILÉ
Característiques de la xarxa d'aigües RAMIFICADA, PRINCIPALMENT
Parc de comptadors amb  -10 anys d´antiguitat 5.685
Parc de comptadors amb +10 anys d´antiguitat 3.774
Parc de comptadors  AQR  (lectura via ràdio) 594
Lectura de comptadors BIMESTRAL
Facturació BIMESTRAL
Tarifes d'aigua B.O.P.      24-08-2005
Tarifes de sanejament Generalitat Valenciana D.O.G.V.  30-12-2013
Inversions any 2013 0,0  EUROS
Subvencions any 2013 1
Registre d'incidències i avaries 2013 442 INTERVENCIONS
Expedients per frau any 2013 5
Sancions pecuniàries per frau any 2013 10.369,41 EUROS

La dureza del Agua

Se denomina dureza del agua a la concentración de compuestos minerales que hay en una determinada cantidad de agua, en particular, son las causantes de la dureza del agua las sales de magnesio y calcio. Esta característica del agua es inocua para la salud y el medio ambiente, aunque supone un coste añadido para el usuario.

La dureza temporal se produce por carbonatos y puede ser eliminada al hervir el agua o por la adición de CaOH (hidróxido de calcio).. El carbonato de calcio es menos soluble en agua caliente que en agua fría, por lo que al hervir el agua (que contribuye a la formación de carbonato) se precipitará el bicarbonato de calcio fuera de la solución, dejando el agua menos dura.

La dureza permanente no puede ser eliminada al hervir el agua, su causa es debida a la presencia del sulfato de calcio y magnesio o cloruros en el agua, que son más solubles mientras sube la temperatura. Puede ser eliminada utilizando sulfato de sodio. También es llamada dureza de no carbonato.

Mapa de la dureza del agua en España.

El agua potable que se distribuye por el Servicio Municipal de Aguas Potables, procede de la zona interior de nuestra Comarca, caracterizada por montañas de origen calcáreo, por lo que en el arrastre y filtración hasta los acuíferos el agua de lluvia desprende el carbonato produciéndose una concentración media de calcio, según los análisis que se pueden consultar en esta página, de 200 mg/l por lo que la calificación del agua es DURA.

CLASIFICACIÓN DE LA DUREZA DEL AGUA
 
Mg/l de CaCo3 º Franceses Grado Clark ºe Deutsche HärteºdH Tipo de agua
   
0 - 3 1,19º 0,95º blanda
abr-60 3º - 6º 1,19º - 4,20º 0,95º - 3,35 moderadamente blanda
61 - 120 6º - 12º   3,35º - 8,39º ligeramente dura
121 - 180 12º - 18º   8,39º - º10,05º moderadamente dura
181 - 250 18º - 25º 4,20º - 12,59º 10,05º - 12,41º dura
. + 250 .+ 25º .+ 12,59º .+ 12,41º muy dura
   
           

Los efectos del agua dura son:

- El uso de más detergente para lavar la ropa. Se debe añadir más cantidad para obtener un buen resultado. El agua dura influye en el comportamiento de los jabones, porque tiene iones cargados positivamente que inactivan los tensioactivos, uno de sus principales ingredientes.

- Se gasta más jabón y champú en lavarse el cuerpo, y, además, se obtiene un resultado peor, porque les ocurre lo mismo que al detergente cuando entra en contacto con el agua dura. De esta forma, es más difícil que salga espuma. Por otro lado, puede provocar también que la piel y el cabello estén más secos.

- El lavavajillas necesita más sal para limpiar los sistemas descalcificadores, que atrapan la cal y permiten un mejor lavado. Si no se hace, la vajilla y cubertería se queda con un poso blanco y a largo plazo se puede oscurecer. La cal también puede provocar problemas al propio aparato, si se precipita a cierta temperatura -por ejemplo 40 ó 50 grados centígrados- y toca una resistencia, se adhiere y se convierte en una piedra que no le deja calentar.

- Riesgo de obstrucción de las tuberías. Si la cal se acumula, se pueden obstruir las tuberías que transportan el agua, sobre todo de agua caliente de consumo doméstico y los calentadores pueden perder vida útil.

Consejos para evitar los efectos del agua dura:

- Limpieza de la ropa: Según los fabricantes, el detergente en polvo actúa mejor que el líquido en estos casos. Para obtener un buen resultado, se debe tener en cuenta que se utilizan formulaciones estándar para realizar los jabones, diseñadas para una dureza media. Por eso, en los envases se proponen distintas dosificaciones en función de las características de cada agua y la suciedad, que también libera sales cálcicas.

Es recomendable añadir dosis más altas de detergente en zonas con agua dura y seguir las instrucciones de lavado.

Existen productos anticalcáreos que neutralizan la dureza, porque las lavadoras no incluyen sistemas descalcificadores, a diferencia de los lavavajillas. Estos no se instalan porque el 75% de los lavados se realiza con agua fría, a una temperatura en que el carbonato cálcico no se precipita.

Cuando se lava en zona con agua dura, no se aprecian restos de cal en la ropa, aunque se pueden comprobar sus efectos porque los tejidos quedan más ásperos, debido a la cal que permanece incrustada.

- Limpieza de vajilla y cubertería con lavavajillas: Lo primero es regular la máquina e indicar el grado de dureza de agua en que va a trabajar. Los lavavajillas funcionan con temperaturas por encima de 35 - 40 grados, suficientes para que la cal se precipite. Para evitarlo se utiliza un filtro de resinas sintéticas, que atrapan y ablandan el agua dura. El filtro retiene cal y se debe limpiar para que en el siguiente lavado no pierda eficacia. Ése es el motivo de que se añada sal.

Electrodomésticos a quienes afecta la dureza del agua

- Piel y cabello: Se puede lubricar o hidratar la piel, si ésta se reseca. Por ejemplo, antes de secarse se puede mezclar un aceite con el agua y en 15 ó 20 segundos hidratará la piel. Otro método es aplicarse leche corporal, aunque esto costará más tiempo y dinero. El pelo también merece atención y, en caso de que se seque, se pueden emplear champús con sustancias oleosas, porque es tan sensible como la piel y se puede dañar por agentes exógenos.

- Para regar plantas: Añadir unas gotas de vinagre o de limón al agua.

- Para limpiar la grifería: Enrollar papel higiénico o vendas alrededor de los grifos y empapar con esencia de vinagre. Dejar actuar toda la noche y aclarar al día siguiente con mucha agua.

- Para limpiar el cuarto de baño: Frotar los restos de cal con un trapo empapado en vinagre blanco caliente. Aclarar con agua abundante. Se debe repetir el proceso hasta conseguir los resultados. Si aparecen manchas amarillas, frotar con lejía.

- Para desobstruir orificios de la tabla de la plancha: Llenar la plancha de vinagre y calentarla hasta que evapore. Después, limpiar los orificios con un bastoncillo de algodón impregnado en vinagre.

La gota freda

Si de gota freda parlem, a la comarca de la Marina Alta ja les coneixem i patim. L'última els dies 12 i 13 d'octubre de  2007 a Beniarbeig, Els Poblets i El Verger, pel desbordament del riu Girona, després d'una precipitació superior a 400 mm.

A Benissa es van produir infinitat d'afonaments de marges, i Calp va resultar inundat a conseqüència del desbordament del barranc del Quisi.

La gota freda és un fenomen meteorològic típic del Mediterrani, per això hi ha registrats diversos episodis de gota freda en la franja mediterrània de la península:

A l'octubre de l'any 1957 la inundació de València pel desbordament del riu Túria. Encara que no confirmat, es diu que el dia 2 d'octubre de 1957, en Xàbia es registrà una precipitació de 817 mm.

  • Al setembre de l'any 1962 inundacions a Barcelona, per desbordament dels rius Llobregat i Besos i a Castelló per desbordament de la Rambla de la Viuda.
  • A l'octubre de l'any 1982, s'afona la paret del pantà de Tous, en el llit del riu Xúquer, inundant la comarca de La Ribera.
  • Al novembre de l'any 1987, amb un registre de 500 mm, la comarca afectada va estar la de la Safor. El registre de 817 mm de precipitació es va donar a Oliva, sent aquest el rècord de precipitació màxima.
  • A l'octubre del 2000, amb una precipitació de 600 mm, van estar afectats Castelló i el nord de València, amb desbordaments dels rius Palància, Veo i Millars.

La gota freda es produeix pel contrast tèrmic entre la temperatura de l'aigua del mar Mediterrani després de l'estiu, i l'entrada de bosses d'aire fred a l'atmosfera. L'aire calent que hi ha al Mediterrani, en ser més lleuger, ascendeix ràpidament, i es forma una gran borrasca, si en aqueix moment bufa el vent de llevant, que aporta més humitat, la borrasca es desplaça cap a terra i en refredar-se l'aire es produeix el fenomen. En la Marina Alta, les muntanyes de l'interior produeixen l'efecte barrera, per la qual cosa la descàrrega de pluja es produeix relativament prop del mar.

 

A més, dels danys per inundacions, la gota freda, generalment, ve acompanyada de vents que poden arribar a 150 km/h, causant danys a l'interior del territori, com ara caigudes d'arbres i desperfectes en els habitatges. Al mar es produeix un fort temporal que destrueix les platges, passejos marítims i les embarcacions dels ports.  

 

La pluja mansa, la que cala al terreny a poc a poc, aqueixa que diuen els llauradors “que fa saó”, en la nostra comarca sol produir-se poc. Comptem amb episodis de pluges a la tardor, entre els mesos de setembre a novembre i a la primavera, entre els mesos de febrer a maig, tals episodis solen ser de pocs dies i de precipitacions concentrades.

Les pluges produïdes pels temporals de llevant, solen ser molt abundants a les capçaleres dels rius Gorgos i Girona, i en la conca d'aqueixos rius és on es troben els pous que subministren la nostra població. La porositat del terreny fa que la recarrega dels aqüífers siga ràpida i espectacular, si es dóna el fenomen de gota freda. La pluja mansa, no “fa saó”, en el cas de la recarrega de l'aqüífer, ja que és, com hem dit, escassa en la nostra comarca. Per l'anterior, l'escassetat prolongada en diversos anys d'episodis de fortes pluges, semblants a gota freda, solen produir una baixada important del nivell als aqüífers, el que anomenem època de sequera.

 

DESPRÉS DE LA PLUJA

Després de la pluja:

sols en els núvols i en els rierols,

dolços d'ametles i d'avellanes,

mel de dàtils i un pa calent.

 

Després de la pluja:

ma mare, els meus germans

i la nostra casa de fang,

els nostres coloms blancs.

 

Després de la pluja:

arcs colorits de pau,

sense armes, sense president.

Després de la pluja,

... després de la pluja.

 

Muhsin Al Raml