La depuració

DEPURACIÓ DE LES AIGÜES RESIDUALS

Cada vegada que fem ús del bany “condemnem” una mitja de 10-20 litres d'aigua, en la majoria dels casos potable, a convertir-se en aigua residual negra que podria arribar a constituir un problema mediambiental seriós, no sols pel fet d'abocar aquestes aigües contaminades als llits dels rius o subsòl, sinó també pel poc aprofitament d'aqueix aigua per a altres usos, ocasionant-se una pèrdua d'energia i econòmica. Les aigües residuals, per tant, són les que han estat utilitzades en els habitatges, en la indústria, en l'agricultura i en els serveis, podent-se incloure també les que procedeixen de pluja i discorren pels carrers i espais lliures, per les teulades, patis i terrats dels edificis.

S’ha pres consciència del problema, des de fa unes dècades les aigües residuals produïdes en la vida diària es transporten i són tractades adequadament. Es necessita una infraestructura composta d'albellons i col·lectors, i d'unes instal·lacions denominades Estaciones de Depuradores d'Aigües Residuals (EDAR) que, en un conjunt, possibiliten la devolució de l'aigua al medi ambient en condicions compatibles amb ell

Quan un abocament d'aigua residual sense tractar arriba a un llit o es filtra a l'aqüífer, produeix diversos efectes sobre ell:

• Entapissa la vegetació de les riberes amb residus sòlids gruixuts que porta l'aigua residual, com ara plàstics, utensilis, restes d'aliments, etc.

• Contaminació de les aigües subterrànies i els aqüífers, produint un deteriorament difícil de recuperar.

• Acumulació de sòlids en suspensió sedimentables en fons i vores del llit, com ara arenes i matèria orgànica.

• Consum de l'oxigen dissolt que té el llit per descomposició de la matèria orgànica i compostos amoniacals de l'aigua residual.

• Formació de males olors per esgotament de l'oxigen dissolt del llit que no és capaç de recuperar-se.

• • Entrada al llit de grans quantitats de microorganismes entre els que poden haver elevat nombre de patogens.
  • Contaminació per compostos químics tòxics o inhibidors d'altres sers vius.
  • Possible augment de l'eutrofització en portar grans quantitats de fòsfor i nitrogen.
  • La depuració de les aigües residuals persegueix una sèrie d'objectius:
  • Reduir al màxim la contaminació.
  • Protegir el medi ambient.
  • Mantenir la qualitat de vida dels individus.
  • Estalviar energia.
  • Aprofitar els residus obtinguts.
  • Aprofitament de l'aigua obtinguda després del tractament.

Edar Benissa-Senija en Pda. Santa Ana (Benissa)

ESTACIÓ DEPURADORA D'AIGÜES RESIDUALS BENISSA-SENIJA (EDAR)

El nucli urbà i el polígon industrial "La Pedrera" del municipi de Benissa i el nucli urbà del municipi de Senija aboquen les aigües residuals a la E.D.A.R. Mancomunada Benissa-Senija, instal·lació pertanyent a l'Entitat de Sanejament d'Aigües (EPSAR) de la Comunitat Valenciana.

Els Ajuntament de Benissa i Senija es van constituir en mancomunitat a fi de sol·licitar l'autorització d'abocaments que estableix la normativa, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer, va atorgar a la E.D.A.R. Mancomunada de Benissa-Senija, autorització d'abocament d'aigües residuals, mitjançant una resolució comunicada amb data 9/03/07 i clau 1999VS0028.

L'explotació de les instal·lacions és adjudicada periòdicament per l'EPSAR; té un cabal projectat de 2.500 m3/d, amb una potència instal·lada de 249 KW i unes coordenades UTM de:

X:765711

I:4288670

Z:125

Va ser al 2006 quan es va iniciar el funcionament presentant un cabal de 1.114 m3/d, una població servida de 6.875 he i uns rendiments de:

SS: 98%

DBO5: 98%

DBQ: 97%

Quant al tractament aplicat, en la línia de l'aigua, la instal·lació realitza un tractament primari de desbast amb una reixa de gruixuts, un tamisat, un desarenador i un desgreixador, aplicant-li un tractament secundari consistent en un aireig prolongat en un reactor biològic amb una reducció del DBO5, a més d'una decantació. Finalment, es realitza una desinfecció per mitjà de cloració.

Pel que fa a la línia de fangs, s'utilitza un espesseïdor de gravetat, realitzant-se posteriorment una Deshidratació amb filtre.

Pla dels col·lectors que aboquen les aigües residuals a l'EDAR

El cicle hidrològic

La interminable circulació de l'aigua a la terra s'anomena el cicle hidrològic.

L'evaporació de l'aigua que contenen els mars proporcionen, en especial, la major part de la humitat a l'atmosfera. A l'atmosfera, amb l'ajuda de l'aire i del Sol, les masses de núvols esdesplacen, l'evaporació procedent del sòl humit i de la vegetació (evapotranspiració) augmenta la humitat de l'aire, el vapor d'aigua format es converteix en humitat, quan aquest es refreda, es transforma en boira, boirina, rosada, rosada blancs i núvols, com a neu sobre les muntanyes, o com a pluja o pedra en les valls.

De l'atmosfera, l'aigua cau com a pluja, s'escorre, llisca o es filtra, baixa pels prats, els camps, nodreix les collites i els fruiters, i corre pels troncs, branques de les plantes i arbres, omplint-los de flors. S'emmagatzema temporalment als llacs, rius, rierols, pantans, que són les aigües superficials. En trobar clavills a les roques i al sòl, l'aigua penetra cap a dins de la terra, formant els rius subterranis i els aqüífers de què es nodreixen els nostres pous, a vegades eix en xicotetes cascades o brolladors, a aquestes aigües se'ls denomina aigües subterrànies.

Tant les aigües superficials com les aigües subterrànies finalment solen tornar al mar, després de períodes que van d'uns dies per a les aigües superficials a segles per a les subterrànies, on comença novament el cicle de l'aigua o cicle Hidrològic.

L'home altera aqueix cicle ja que l'aigua pura que usem la tornem contaminada al medi, posant en greu risc la vida del planeta.

El agua en el mundo

L'aigua que prenem ara és la mateixa que s'ha estat usant durant milions d'anys. S'ha conservat quasi sense canvi tant en quantitat com en tipus, des que es va formar la Terra. L'aigua es manté en tres estats: com a líquid, gas (vapor) o sòlid (gel), es recicla constantment, és a dir, es neteja i es renova treballant en equip amb el sol, la terra i l'aire, per a mantenir l'equilibri en la Naturalesa .

Ha ocorregut un procés de transformació, i el que en un principi estava en forma de vapor, a poc a poc, a través dels segles, s'ha convertit en aigua, primer menys salina i posteriorment més salina per arrossegar i dissoldre minerals en el procés de pluja creat al refredar-se la terra.

En un balanç general, resulta que dels 1.400 milions de Km3 d'aigua en el món, només són 33 milions de Km3 d'aigua dolça. D'aquesta quantitat caldria descomptar el 87,3% que està en forma de gel en els casquets polars i glaceres, i el 12,3% que constitueix l'aigua subterrània quasi inutilitzable, amb la qual cosa ens quedaria un 0,4% d'aigua utilitzable, sent aquesta massa de l'orde dels 140.000 Km3.

A aquesta última quantitat, que correspon a l'aigua superficial i atmosfèrica caldria comptar amb la característica dinàmica ja que està contínuament en moviment complint un cicle incessant, conegut amb el nom de cicle hidrològic, que és el que fa possible la vida en aquest planeta.

Arribem a la conclusió que si restem l'aigua salada i l'aigua gelada pel seu caràcter no aprofitable per al consum, ens quedem amb una quantitat molt xicoteta en relació amb el total. Les possibilitats de passar set en aquest planeta són grans.

L'aigua és important per als organismes vius, la majoria de les reaccions bioquímiques només es poden produir en solucions d'aigua. Açò significa que l'aigua pot transportar substàncies dissoltes entre diferents parts del nostre cos, com per exemple en la sang, el sèrum de la qual té una base d'aigua. El 65 % del pes del cos humà consisteix en aigua amb un contingut salí d'un 0.9 %.

A banda de les necessitats internes del cos, l'aigua és essencial per a les persones de moltes altres formes. S'usa per a la neteja i bany, per a cuinar i beure, en els sistemes de calefacció central i per a eliminar els nostres residus.

El consum humà d'aigua ha augmentat enormement en els cent últims anys. Les Nacions Unides recomanen 75 litres cada 24 hores per persona com a límit mínim per a un nivell d'aigua acceptable, encara que en els països industrials s'empren de 300 a 500 litres per persona. La major part no és per a consum domèstic, sinó industrial i sumptuari.

Adjunts:

Informe de las Naciones Unidas sobre el Desarrollo de los Recursos Hídricos

Llanterners col·laboradors

El Servei Municipal d'Aigües Potables realitza el manteniment de la xarxa de distribució d'aigua potable.   

Per a les instal·lacions de noves xarxes, noves connexions domiciliàries, canvi de claus de pas , canvi   de vàlvules de regulació de pressió, etc. l'usuari ha de concertar amb un professional llanterner, perquè este, baix la supervisió del Servei Municipal, realitze tals treballs.